Valoració del jurat:
Constitueix una gran aportació a la crítica arquitectònica i una visió contemporània del nostre passat, la qual cosa el fa mereixedor d’aquest premi ex aequo de Pensament i Crítica.
No és fàcil aportar noves lectures sobre referents del passat; traslladar-los al present es revela més difícil encara, i fer-ho de manera accessible i, alhora, suggeridora, podria semblar una tasca impossible. Aquest llibre recull una de les lliçons que l’autor va preparar per a la seva oposició com a professor d’Història de l’Arquitectura Moderna. El punt de més interès rau en el reconeixement del terme modern «com a forma d’activitat que manté una relació perfecta amb la vida» i de quina manera aquest acompanya diferents obres i arquitectes en tota la història de l’arquitectura. Corroborar aquest concepte a Palladio i la seva visió des de la contemporaneïtat constitueix una troballa d’indubtable valor. Ser modern a partir dels antics és el programa que Palladio desenvolupa i que, amb una gran sensibilitat, l’autor mostra tant en l’anàlisi de les seves obres ؙ—vil·les, palaus, basíliques, pont i temples—, com a través de la seva teoria, en la qual la tensió entre la norma —els ordres— i la llibertat —els «abusos» i les «invencions»—, defineixen l’arquitectura de Palladio i la seva modernitat.
Autoria:
José Miguel Rodrigues
Editorial:
Circo de Ideas
Col·lecció:
Lições de Arquitectura