ECHO, if gracia would spoke would we listen ?

Quan ens demanen “observar la natura” a la ciutat, normalment busquem arbres, gespa o fins i tot ocells. Sovint oblidem observar l’animal més disruptiu i fascinant de l’ecosistema urbà: nosaltres mateixos.

La nostra intervenció té lloc a la Plaça de la Virreina, al barri de Gràcia de Barcelona. Gràcia és un ecosistema vibrant, però també està definit per un ritme accelerat i sorollós. Com a residents, estem completament dessensibilitzats davant la nostra pròpia petjada ambiental. Travessem la plaça sense adonar-nos que cada so que fem pot representar una alteració.

Actualment, el mobiliari urbà és passiu. Ens permet mantenir-nos com a usuaris desconnectats i aïllats de la ciutat. Seiem, consumim l’espai i marxem pensant que no hi hem deixat cap rastre. Amb “ECHO” volem canviar aquesta dinàmica.

La proposta consisteix en un conjunt de fonts minimalistes distribuïdes orgànicament per la plaça. Funcionant com un mirall metafòric, aquestes peces de bronze tradueixen el soroll ambiental de la multitud en moviment mecànic mitjançant un sistema planetari ocult d’engranatges. El bronze també s’oxidarà i canviarà de color amb el pas del temps i el flux de l’aigua. Quan la plaça és silenciosa, l’aigua roman completament immòbil. Però a mesura que augmenta el soroll de la multitud, els recipients de les fonts comencen a girar, agitant violentament l’aigua.

Aquesta experiència s’estén també al terra sota els nostres peus. Hem dissenyat un sistema modular de paviment amb patrons ondulats de drenatge que guien físicament la mirada de l’usuari i mostren com l’aigua flueix a través de l’espai.

Aquest projecte és la nostra resposta poc convencional al brief d’Habitàcola: “Espais per a l’observació de la natura”. Quan pensem en observar la natura, normalment imaginem plantes o fauna. Però Gràcia és, fonamentalment, un ecosistema humà. “ECHO” ens convida a observar “l’animal humà” com l’espècie dominant que modela aquesta plaça.

El veritable valor d’aquest projecte no és convertir-se en la peça definitiva de mobiliari urbà, sinó actuar com una eina de reflexió. Observant l’aigua, en realitat ens observem a nosaltres mateixos. Quan l’aigua és calmada, reflecteix la nostra harmonia. Quan és turbulenta, reflecteix la nostra alteració. El projecte genera una intimitat sobtada entre desconeguts i ens fa conscients, de manera tangible, de les conseqüències de la nostra presència, tant positives com negatives.

Gràcia és un ecosistema fràgil. Esperem que, fent visible el nostre impacte invisible, ECHO fomenti una consciència col·lectiva que ens ajudi a prendre decisions més responsables i conscients sobre l’espai que compartim.

Ja no només travessem la ciutat. Hi deixem una empremta.