Re-inventando el marujeo.

El nom de Maruja, a Espanya, s’ha utilitzat de manera col·loquial per descriure dones que porten una vida aparentment tranquil·la, poc emocionant, i que, segons l’estereotip, s’interessen més per les vides alienes que per la pròpia.Però, qui no ha desitjat alguna vegada deixar anar les preocupacions, aturar-se a mirar el paisatge, observar les persones que ens envolten i simplement viure amb calma?Potser el el problema no és la paraula, sinó la mirada amb què la jutgem. Potser aquesta suposada connotació negativa neix, en realitat, de l’enveja, del desig secret d’una vida menys accelerada i més pròpia.En la velocitat rutinària de la vida contemporània, mai se’ns acudiria col·locar una cadira al mig del carrer i simplement seure-hi. Però, si aquesta cadira ja hi hi fos, esperant-nos, ens atreviríem a ocupar-la?S’ofereix un lloc de pausa per a qui vulgui aturar-se i contemplar la vida que succeeix al seu voltant. Un banc convencional permet descansar, sí, però no altera la mirada ni transforma l’experiència.En canvi, elevar-se per sobre dels caps de la resta obre una perspectiva inesperada, gairebé reveladora, que convida a observar el món des d’un angle que acostuma a passar desapercebut.

Autoria: Ángela Velasco Ordóñez, Emma Santos Pérez, Sergio Moral Javier i Laura Herrera Blanco

Professorat: Atxu Amann y Alcocer, Eduardo Roig

Escuela Tecnica Superior de Arquitectura Madrid