Tia, seus?

Des de fa segles, el mar ha dut històries, llengües i rostres d’arreu del món. Com les onades que arriben i es fonen amb la sorra, els idiomes aquí conviuen, es barregen i es transformen.

Aquesta instal·lació efímera trasllada les 336 butaques de la sala d’actes de l’Institut Francès de Barcelona a la platja de la Barceloneta. Un auditori sense parets ni sostre, obert al cel i al mar, on cada seient mira cap a l’horitzó. Un espai simbòlic per seure i repensar la riquesa lingüística i cultural d’aquesta ciutat.

Les llengües són com el mar: travessen fronteres, connecten mons, porten records i creen futurs. A Barcelona, aquestes veus diverses teixeixen el paisatge sonor que ens fa únics.

Asseguts davant del mar, els espectadors es converteixen en part d’una conversa silenciosa. Un diàleg profund amb el passat i el futur de les llengües, amb totes les històries que han navegat per aquestes aigües.

I entre tanta butaca mirant a l’horitzó, potser algú et diu: “Tia, seus?” I tu, que mires el mar i escoltes les llengües que hi ballen… T’hi asseus?