LeLone

“Le Lone” és un projecte que, igual que l’edifici de l’Institut Francès de Barcelona, s’inspira en la Bauhaus. Igualment, fent referència també a l’estudi que es practica en aquest espai, la inspiració també veu
d’artistes de l’Avantguarda francesa com Niki de Saint Phalle o Jean Tinguely.
L’objectiu principal era crear un artefacte que es pogués utilitzar en els diferents espais de l’edifici com ara la sala d’exposicions o la de projeccions. D’aquesta manera es va decidir experimentar amb un
objecte tan senzill com una cadira, tal com es feia a la Bauhaus. Tot i això hi havia el paràmetre que s’havien d’usar materials reutilitzats de l’edifici, d’aquesta manera es van crear tres prototips de cadira
construïdes cada una amb diferents materials de l’edifici. Per mostrar que no deixen de ser part d’una mateixa sèrie, les tres cadires consten de la mateixa base; quatre potes de metall que s’encreuen al centre
de la cadira i que representa la unió entre França i Espanya.

En nom de “LeLone” prové del fet que es vol intentar que les cadires desprenguin cert aire de calma, concentració i solitud a l’usuari que s’hi assenti, alhora també fa referència a Barcelona, anomenada
“Barcelone” pels francesos. Les cadires estan numerades i cada una està inspirada en diferents
parts de l’edifici. La cadira I està feta amb perfils de metall i representa l’edifici en planta i la seva verticalitat. A més a més, la separació entre els perfils representa les icòniques finestres de
l’edifici. Per altra banda, la cadira II està conformada simplement per una de les finestres de l’edifici recolzada sobre les quatre potes.

Finalment, la III està creada amb planxes de metall i trossets del maó de l’edifici utilitzat com a trencadís al seient. Aquesta cadira representa l’estructura de l’edifici en alçat i la seva mimetització amb la ciutat de Barcelona.
I