LA PIEL QUE HABITO
A Barcelona, l’accés a una vivenda assequible s’ha convertit en una preocupació urgent, impulsada per la manca de vivendes de protecció oficial i l’augment constant dels preus del mercat immobiliari. Aquesta situació ha generat una crisi habitacional que afecta moltes famílies, amb dificultats per torbar un lloc on viure. Davant d’aquesta problemàtica, el projecte “La pell que habito” es presenta com una solució innovadora que respon a la demanda de vivendes assequibles aposta per la sostenibilitat, centrant-se en la reutilització de materials per construir el futur.
El projecte es basa en la recuperació de materials valuosos extrets de l’Institut Francès de Barcelona, un edifici històric amb elements arquitectònics en bon estat. Aquestes materials seran reutilitzats per a la construcció de vivendes socials, contribuint així a la preservació del patrimoni i a la reducció de l’impacte ambiental de la construcció. Aquest enfocament no només minimitza la necessitat de nous recursos naturals, sinó que també redueix els costos d’edificació, fent possible la construcció de vivendes més accessibles.
Aquesta proposta combina la sostenibilitat, economia i responsabilitat social, obrint la porta a noves solucions habitacionals que no només aborden la necessitat d’habitatges, sinó que també són respectuoses amb el medi ambient.
El concepte de “La piel que habito” s’inspira en una reflexió filosòfica profunda sobre la relació entre els materials dels edificis i la seva funció dins de la ciutat, comparant-los amb la “pell” de les persones. Igual que la pell humana, que s’adapta, es renova i protegeix el cos sense perdre ka seva essència, els materials que componen els edificis poden ser reutilitzats, renovats i prolongar la seva vida útil, oferint-los una segona oportunitat per continuar complint la seva funció sense perdre les seves qualitats fonamentals. Aquesta visió proposa que, així com la pell humana es capaç de curar-se i regenerar-se, els materials de l’arquitectura urbana poden ser tractats amb el mateix respecte i cura, permetent-ne la reutilització en nous contextos i propòsits.
Aquest enfocament no només ofereix una resposta a la creixent demanda de solucions habitacionals, sinó que també estableix un model arquitectònic més responsable i conscient de l’impacte que les nostre decisions tenen en l’entorn. En promoure la reutilització de materials i la recuperació de recursos, es busca reduir la necessitat de consumir nous recursos naturals, ajudant així a preservar el medi ambient i reduir la petjada ecològica de la construcció.
A més aquest model arquitectònic minimitza la generació de residus i fonamenta un cicle de vida més sostenible per als materials, el que permet una construcció més respectuosa amb el planeta.