En Comptes De La Mirada

El projecte parteix de la funció bàsica del mirador com a lloc per detenir-se i relacionar-se amb el paisatge, tradicionalment a través de la vista. La proposta desconstrueix aquesta condició i planteja un canvi en el sentit de percepció.

Aquesta desviació respon també a una voluntat d’inclusió. Tot i que Montserrat és una icona del paisatge català, les persones amb discapacitat visual no el poden gaudir mitjançant la contemplació. Per això, aquest projecte proposa percebre l’entorn a través de l’oïda, ampliant la manera d’experimentar-lo.

El paisatge deixa de ser una imatge per convertir-se en una experiència auditiva, on es reconeixen el vent, la flora, la fauna i l’activitat humana. La forma s’organitza en una doble espiral que separa els recorreguts d’entrada i sortida, evitant encreuaments.

El punt intermedi funciona com un espai de percepció individual i d’escolta. La geometria afavoreix una experiència íntima. Així, el mirador manté la seva essència, però desplaça el focus cap a una percepció més accessible i propera.