De través

La ciutat en els anys 60 i 70 davant d’una població que estava patint els efectes d’una postguerra, era concebuda com un lloc gris i el centre de treball per a molts ciutadans. L’estrès i l’esforç que s’exigia en el treball creava a la població un desgast mental i un sentiment de rebuig cap a la ciutat.

Aquest sentiment el veiem clarament en el disseny dels projectes de l’arquitecte Antoni Coderch, on feia un ús reiterat de l’addició de peces, com petites cèl·lules, on buscava la intimitat i l’aïllament de la ciutat d’aquelles persones que hi vivien i feien vida dins dels habitatges que dissenyava Coderch.

Actualment, la ciutat és un centre d’oportunitats econòmiques, laborals i un centre de socialització entre ciutadans i de cultura. És per aquesta raó que, en aquest projecte, presentem una intersecció entre la idea de l’addició de peces i l’edifici Institut Francès, per fer-hi una obertura i que la gent que hi estigui treballant pugui gaudir d’un espai connectat amb l’exterior.

D’aquesta manera, els balcons que s’han dissenyat a la façana d’aquest edifici tenen l’objectiu de donar el sentiment de llibertat a tothom que passi una estona dins de les sales, comparat amb els pensaments negatius de la “ciutat gris” amb el que Coderch va decidir dissenyar l’edifici Institut Francès.