Waxtaan

Waxtaan va sorgir de la idea de millorar les condicions dels venedors “top manta” i sensibilitzar la població. Es van plantejar projectes que augmentaven la capacitat de càrrega o altres comoditats… però la recerca no estava incloent el col·lectiu afectat, cosa que no podia conduir a solucions reals; i els dissenys no garantien una resposta social ja que corrien el risc de centrar l’atenció en la venda i no en els venedors. Per això es van entrevistar diversos “manters” i tots coincidien en: la percepció negativa o indiferència dels ciutadans envers ells i la necessitat de canviar-ho.

Per no homogeneïtzar col·lectius diversos o oferir representacions estereotipades, l’única sortida és convidar-los a parlar, pel que l’interessant era crear un espai que possibilités la conversa.

Waxtaan és “conversa” en wolof. No és una parada amb activitat comercial i usuaris definits sinó un espai públic dins l’espai públic: un “espai públic ambulant” que vol retornar-li el seu sentit de punt de trobada. Aquest podria ser promogut pel sindicat de manters o qualsevol associació que necessiti generar espais urbans significants.

El disseny es basa en el “hack” com a estratègia de subversió d’elements existents: combina la parada de mercat “catalana” (retent homentatge a una estructura medieval que aporta identitat), la persiana mediterrània i la catifa, element bàsic de la cultura nòmada i de definició espacial. Un element preexistent fàcil de muntar i de carregar té un baix cost mediambiental i és assequible, ja que es pot prestar, establint vincles amb associacions de comerciants.

Waxtaan és un punt de partida d’un disseny que aporti solucions reals. Amb el “disseny gairebé 0” basat en el “hack”, posa tot l’èmfasi en la necessitat de converses inclusives en els processos de disseny, no només en els àmbits de l’arquitectura o l’interiorisme, sinó en les polítiques socials i urbanes.

Autora: Marta Peret Pujol

Escola Massana

Professors: Joaquín Pérez, Ferran Signes, Carles Albert