Ecos del temps
El projecte proposa un mirador concebut com un espai d’observació, reflexió i aprenentatge sobre la regeneració dels boscos després d’un incendi, en un context global marcat per l’augment d’aquests fenòmens. La proposta busca reconnectar la persona amb el paisatge, permetent experimentar l’evolució del bosc des de la destrucció inicial fins al retorn progressiu de la vegetació, la fauna i els equilibris naturals, fomentant així una major consciència ambiental.
El mirador es planteja com una estructura adaptable i replicable en qualsevol bosc afectat per un incendi. La disposició dels troncs s’inspira en les anelles de creixement dels arbres, utilitzant aquesta lògica orgànica per definir l’organització espacial del projecte.
Formalment, s’implanta directament sobre el terreny del bosc cremat, integrant-se en el paisatge sense alterar-ne l’essència. La proposta conserva alguns arbres cremats existents i incorpora altres troncs del mateix entorn, clavats verticalment al sòl per recrear la densitat i la verticalitat del bosc original. Aquesta disposició genera un recorregut lliure i immersiu que permet al visitant endinsar-se en l’espai i recuperar simbòlicament la memòria del bosc anterior a l’incendi.
La materialitat respon a criteris de sostenibilitat i mínima intervenció, utilitzant exclusivament troncs procedents del mateix bosc afectat. Amb el pas del temps, l’estructura es degrada de manera natural, evolucionant paral·lelament al procés de regeneració de l’ecosistema i integrant-se progressivament en el paisatge.
Ubicació: bosc afectat per un incendi forestal per exemple “; (proposta adaptable i replicable en diferents contextos forestals afectats pel foc).
Autoria: Carla Izquierdo Martinez i Júlia Pozo Calzado
Professorat: Ivan Mases i Pau Gelpí
ESDI (Escola Superior de Disseny)