Les noves generacions d’arquitectes s’han format a les més de vint-i-cinc escoles d’arquitectura existents al territori espanyol des de l’any 2000. Més joves, molt preparats i amb idees fresques, aquests arquitectes renovaran el compromís social i polític de l’arquitectura dels seus mestres, amb un llenguatge propi i original i una qualitat excepcional.
Durant els anys vuitanta i noranta, Espanya s’ha fet més rica i més present internacionalment, i es comença a construir a tots els racons del país, amb molta qualitat i amb molts recursos. Passats els grans esdeveniments del 92, Espanya s’enfronta a una profunda crisi econòmica, a un canvi de color polític i també a un llarg procés de canvi generacional en l’arquitectura i els seus estaments relacionats. Serà vital que la generació que va fer que l’arquitectura espanyola arribés a l’Olimp internacional passi el testimoni a una generació més jove i molt ben preparada.
Amb el rellançament polític i econòmic, l’Estat es planteja els reptes del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, l’Expo de Sevilla i l’organització dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Aquests reptes tenen un fort component arquitectònic i urbanístic, i l’important objectiu de la modernització del país. L’arquitectura contemporània espanyola arriba a la maduresa i es fa adulta.
Amb el canvi polític a Espanya, aviat van canviar també les idees i les consignes socials. Va ser l’època del primer postmodernisme i dels primers grans equipaments públics i privats, de la Movida i dels bars i botigues de disseny.
Els contactes entre Madrid i Barcelona van fructificar i ambdues escoles van començar a conèixer-se millor als Pequeños Congresos i a discutir juntes les novetats que començaven a venir d’Europa i Amèrica: Venturi i el pop, Rossi i la Tendenza, el neoracionalisme i els NY Five, Stirling i Tafuri.
El ressorgiment de l’arquitectura contemporània catalana i espanyola va tenir el seu punt àlgid a finals dels anys cinquanta, coincidint amb el desenvolupisme i l’obertura del règim espanyol. Això també va permetre que els arquitectes espanyols viatgessin i tornessin a participar als fòrums arquitectònics globals (CIAM, Team X, etc.).
Premis FAD