Premis FADMonth: octubre 2013
PREMIS FAD 2014
Consultar premiats, finalistes i seleccionats Premis FAD 2014 aquí
Dossier de premsa Premis FAD aquí
Informe mitjans Premis FAD aquí
Tècnica Realitat Augmentada
Com a novetat de l’exposició d’enguany dels Premis FAD 2014 és la incorporació de la tècnica de la Realitat Augmentada per ampliar la informació de les obres finalistes.
Continguts expandits utilitzant Realitat Augmentada en l’exposició dels Premis FAD:
1- Descarregar l’aplicació Aurasma (iOS y Android)
2- Buscar el canal PremisFAD
3- Senyalar les imatges marcades amb l’icona del mòbil per accedir als continguts adiccionals.
/// Un projecte d’ArquinFAD
/// Interactions by DPR-barcelona
/// Powered by Aurasma
El Disseny Hub Barcelona, va ser l’escenari del lliurament dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2014 en la seva 56a edició.
Volem agrair a totes les autoritats que ens van acompanyar, patrocinadors, membres del jurat, tots els participants, finalistes, premiats i la resta d’assistents per la seva presència.
Veure més fotografies de l’acte aquí. (Fotografia: Xavi Padrós)
Ja es pot veure el vídeo de la tasca del jurat dels Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme 2014 durant les visites a les diferents obres arquitectòniques. Vídeo aquí
Exposició dels obres premiades, finalistes i seleccionats dels Premis FAD 2014. Mostra fotogràfica i maquestes
Lloc: Disseny Hub Barcelona. Pl. de les Glòries Catalanes, 37-38.
Exposició romandrà oberta del 25 de juny al 22 d’octubre de 2014.
Horari: Dilluns de 16 a 20h, de dimarts a diumenge de 10 a 20.30h
Accés gratuït a l’exposició.
“A propòsit dels Premis FAD“, text de Ramon Sanabria, president del jurat. Reflexió sobre els Premis FAD 2014.
Dintre de la 3a edició de la fira Architect@Work en Shanghai, es van exposar els finalistes dels Premis FAD 2013. La presidenta d’Arquinfad, Silvia Farriol va participar en aquestes jornades.
Clicar sobre les imatges per ampliar-les. Fotografies Gabriel Gomera.
I el proper mes de novembre les bases dels Premis FAD 2015!
1993 – 2000 Ressaca dels anys noranta
1993 – 2000 Ressaca dels anys noranta
Durant els anys vuitanta i noranta, Espanya s’ha fet més rica i més present internacionalment, i es comença a construir a tots els racons del país, amb molta qualitat i amb molts recursos. Passats els grans esdeveniments del 92, Espanya s’enfronta a una profunda crisi econòmica, a un canvi de color polític i també a un llarg procés de canvi generacional en l’arquitectura i els seus estaments relacionats. Serà vital que la generació que va fer que l’arquitectura espanyola arribés a l’Olimp internacional passi el testimoni a una generació més jove i molt ben preparada.
1983 -1992 Barcelona ’92 – Expo de Sevilla
1983 -1992 Barcelona 92 – Expo de Sevilla
Amb el rellançament polític i econòmic, l’Estat es planteja els reptes del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, l’Expo de Sevilla i l’organització dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Aquests reptes tenen un fort component arquitectònic i urbanístic, i l’important objectiu de la modernització del país. L’arquitectura contemporània espanyola arriba a la maduresa i es fa adulta.
1976–1982 La Transició
1976-1982 La Transició
Amb el canvi polític a Espanya, aviat van canviar també les idees i les consignes socials. Va ser l’època del primer postmodernisme i dels primers grans equipaments públics i privats, de la Movida i dels bars i botigues de disseny.
1968–1975 L’Escola de Barcelona i l’Escola de Madrid
1968–1975 L’Escola de Barcelona i l’escola de Madrid
Els contactes entre Madrid i Barcelona van fructificar i ambdues escoles van començar a conèixer-se millor als Pequeños Congresos i a discutir juntes les novetats que començaven a venir d’Europa i Amèrica: Venturi i el pop, Rossi i la Tendenza, el neoracionalisme i els NY Five, Stirling i Tafuri.
1958 -1967 El final del racionalisme
1958 -1967 El final del racionalisme
El ressorgiment de l’arquitectura contemporània catalana i espanyola va tenir el seu punt àlgid a finals dels anys cinquanta, coincidint amb el desenvolupisme i l’obertura del règim espanyol. Això també va permetre que els arquitectes espanyols viatgessin i tornessin a participar als fòrums arquitectònics globals (CIAM, Team X, etc.).
