XXVI PREMIS HABITÀCOLA. PRESENTACIÓ

Els Premis Habitàcola, impulsats per Arquinfad, van ser creats el 1987 amb la finalitat de promoure la reflexió dels nous marcsteòrics en els àmbits del disseny i l’arquitectura, i debatre,conjuntament amb les escoles, solucions i punts de vista innovadors en relació amb els diferents temes d’interès social proposats en cada convocatòria.

Els Premis Habitàcola són un concurs adreçat a estudiants amb l’objectiu de difondre la importància de la creativitat, el compromís social i la professionalitat entre les empreses, els organismes i la població en general, donant suport i promovent noves iniciatives, nous plantejaments i nous talents emergents.
La temàtica escollida per a aquests premis sempre ha tractat aspectes rellevants per a la societat i ha abordat problemàtiques sense resoldre i actuals. En aquesta edició, com en altres ocasions, la temàtica coincideix amb els continguts d’Arquinset – Setmana de l’Arquitectura (www.arquinset.org), que s’ha
celebrat sota el tema de «Paisatges contemporanis, llast i/o oportunitat».

Amb l’impuls d’aquests premis, Arquinfad vol ajudar els estudiants a introduir-se i donar-se a conèixer en el món professional i de l’empresa, ja que seran ells els professionals del futur.
En les dues darreres edicions es va convidar una escola de fora de l’Estat espanyol amb l’objectiu d’obrir-se tant a propostes acadèmiques diferents com a altres formes de treballar. Amb
aquesta mateixa pretensió, l’edició actual s’obre a totes les escoles de la península Ibèrica i d’Iberoamèrica.

En aquesta edició col·laboren el Disseny Hub Barcelona (www.dissenyhubbarcelona.cat) i el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) (www.cccb.org) per als premis, la difusió i l’exposició dels treballs guanyadors, que formaran part del FADFest, Barcelona Design Festival 2014 (www.fadfest.cat) així com de l’exposició Piso Piloto (www.pisopiloto.org) en el CCCB.

TEMA

Els XXVI Premis Habitàcola se centren en les arquitectures abandonades, mai inaugurades,
semiruïnoses, infrautilitzades, d’arreu del món, però que van aflorar de forma inquietant amb
el boom immobiliari a Espanya. Tot aquest parc de semiconstruccions al voltant de l’habitatge,
traçats esbossats i edificis expectants, sigui per la seva condició de productes inacabats o
per la seva condició de productes insòlits, es troba en una situació de son profund, inconscient
de les seves possibilitats.

Es detecta la necessitat d’organitzar-se per intervenir en aquests paisatges d’habitatge inacabats, per reconvertir-los cap a entorns sostenibles, eficients i equitatius, a través de transformacions polítiques, socials i econòmiques que evitin la depredació del territori, i que inclouen intervencions arquitectòniques.

Els XXVI Premis Habitàcola fan una crida a les propostes d’acció o intervenció per fer sortir del coma aquests edificis, aquestes infraestructures, aquests esbossos, tots ells llocs en estat de xoc en els quals l’habitatge forma part central de l’argument. No importa tant que acabin sent el que algú va pensar que havien de ser com que esdevinguin una presència útil i rehabitable, un lloc socialitzable, que recuperin
sentit i significat, i que tornin a integrar-se en els fluxos d’informació, persones i mercaderies.
Els participants han de triar un lloc, un emplaçament concret, que compleixi aquestes
característiques, i proposar una acció arquitectònica que el transformi, que generi sentit.

Es valorarà la proposta d’acció des de l’habitatge o vers l’habitatge, com també la idea que pugui transformar aquesta arquitectura o aquest paisatge, és a dir, resignificar-lo. La proposta d’acció arquitectònica pot ser temporal o permanent, i no hi ha limitació quant a l’escala o el pressupost, però l’equip ha d’especificar- ne els límits espacials, temporals (si n’hi ha) i de pressupost de l’acció, si escau.
També es podran valorar les accions que els estudiants duguin a terme, que facin realitat.
Es presentarà la proposta d’acció arquitectònica, o l’acció arquitectònica en si (si es fa), al jurat dels premis i a la societat a través d’un format audiovisual que en permeti la difusió aprofitant tant els canals tradicionals com les xarxes socials.

També es valorarà la capacitat de comunicació a través de la xarxa, la socialització de la proposta a través de les xarxes socials, perquè s’entén que forma part de la proposta la seva imbricació amb la comunitat, la seva apropiació col·lectiva a través de la xarxa. Intervenir en una ruïna, fer-se-la pròpia, comporta un procés democràtic de donar opinió i prendre posició dins la preexistència.
Es demana, en definitiva, treballar en la ruïna, que significa treballar amb els negats, amb els reductes. Arruïnar-se com a mecanisme de superació. Treballar en la ruïna i des de la ruïna, arruïnant-se. Arruïna’t!