GOSBRIDGE

No sols es tracta de la creació d’un parc sinó d’un procés de “animalització” de la ciutat; és a dir, els ciutadans ens posem en les seves potes, caminem, ens movem i actuem com ells ho farien. És per això que la generatriu de la idea del parc ha estat la cerca del dinamisme i motricitat dels gossos, seguint com a pretext l’estudi del moviment de Muybridge.

Aquest nou espai a la ciutat ofereix un lloc de llibertat per als gossos. I no sols per als acompanyats pels seus amos, sinó que també per a aquells gossos sense llar que lamentablement són un gran nombre (cada mes 219 gossos són abandonats a Barcelona). A més, la necessitat de “animalització” de la ciutat creant parcs específics permet implementar nous ecosistemes naturals gràcies a les basses i vegetació (herba i oms) que s’incorporen, donant així aixopluc als gossos i a una cadena de nous visitants no humans (insectes, amfibis, ocells…). Aquest espai verd entre edificis de la ciutat massificada és, a més, un pulmó per als seus habitants amb la capacitat de reduir les illes de calor i una ajuda per a respirar aire net.

En aquest solar s’introdueix un node focal en el qual es recull tot (accés, serveis, trobada, zones) i és capaç de fer explotar i generar i fer florir d’ell la resta dels espais i diferents pèrgoles.

La idea del projecte és buscar el dinamisme i moviment dels gossos, igual que va fer Muybridge en els seus estudis.

El node focal se sotmet a una força cinètica (que anomenarem “força cinètica de Muybridge”) en sentit antihorari que arrossega amb si unes delimitacions inicials creant, gràcies al moviment la nova generació de zones dins del parc (dins de la subtil delimitació mitjançant el tancat que ratlla el perímetre).

Google Maps