Mar de Pals

Aquí es pot veure vídeo d’aquesta obra premiada creat per Nihao Films

La proposta parteix d’un pal, la forma estructural més antiga i tradicional quan pensem en la generació d’espais efímers. Aquest pal té una sèrie de talls, forats i concavitats que són les encarregades de vincular-lo amb les activitats que poden anar sorgint. Totes les obertures estan pensades per poder resoldre lligams, recolzaments i encaixos; això fa que les activitats a les quals acaba donant suport no només són les que nosaltres hem considerat sinó que existeix una interacció amb l’usuari que pot acabar dotant a aquest element d’un altre sentit. És per això que considerem aquest element com el que té la capacitat de convocar l’activitat; tant humana com de flora i de fauna.

Aquests pals es repeteixen partint d’una malla pensada a través de les distàncies estimades de diferents tipus d’activitats. La malla final tensiona aquestes distàncies per tal que puguin succeir moments de trobada i de compartir espai amb d’altres.
Després, com a distància global del conjunt, s’ha considerat el temps estimat en el qual es desfà un gelat com a límit d’un sistema i inici d’un altre.

Aquests sistemes s’articulen a través d’una passarel·la central, la qual dóna claredat a una estructura aparentment caòtica, connectant el punt d’entrada principal, la zona d’aparcament i la parada del bus urbà, amb el mar. Una de les funcions més importants d’aquesta és ajudar a la preservació i el desenvolupament de la flora i la fauna d’hàbitats costaners com, per exemple, les dunes, un dels espais que es troben en un major risc actualment. Aquesta passarel·la permet estructurar la seqüència d’espais que s’hi esdevenen; entre els quals es troba l’espai de xiringuito.
EL xiringuito es construeix a partir del mateix sistema de pals i uns taulells que acaben per tancar l’estructura; això permet que aquest espai pugui agregar altres activitats al seu voltant. L’activitat principal que dóna el sentit a aquesta zona és la de cuinar; l’espai que l’acull s’ha pensat força obert de manera que permet la interacció i una possible variació de la forma (fent variar l’espai que ocupa i de la manera que l’ocupa) que va en conjunt amb el tipus de menjar i el moment del dia en el que hi succeeix. La cuina oberta afavoreix la capacitat de transformació d’aquest espai fent possible desenvolupar una activitat com és la de cuinar, de moltes maneres diferents. A part de tot això, aquesta configuració de l’espai permet millorar les condicions laborals en les que, malauradament, es troben molts cuiners durant l’estiu.

Autors:

Laia Boquera Llambrich, Marta Aracil González, Maria Boquera Llambrich

ETSAV, Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès

Professora:

Sandra Moliner Nuño