Limina

Techno-gallinero trans.

La instal·lació Limina plasma en forma arquitectònica allò que constitueix també l’aportació fonamental de l’exposició de l’artista Koen Vanmechelen inaugurada al museu Chillida Leku: utilitzar la gallina com a metàfora i instrument per reflexionar sobre els vincles entre l’art, la ciència, la política i la natura. El projecte interpreta i tradueix de manera brillant el contingut mateix de l’exposició, plantejant una ruptura amb la visió antropocèntrica establerta per la societat i posant en valor la multiplicitat d’agents heterogenis que coexisteixen en el nostre ecosistema.

La proposta es recolza al museu de manera intel·ligent a través de dispositius que gairebé no toquen l’antic mas de Chillida, i que semblen estar suspesos gràcies a la seva materialitat i enginy constructiu. Aquesta tectònica metàl·lica i sofisticada estableix un diàleg subtil i contundent alhora: un contrast radical amb l’arquitectura vernácula del museu, però al mateix temps una familiaritat amb les arquitectures temporals rurals: galliners, cabanes.

La malla de simple torsió i l’estructura de tubs galvanitzats construeixen una sèrie d’artefactes distribuïts per l’exposició que no només serveixen de suport per a les peces de l’artista, sinó que activen de moltes altres maneres la nostra relació amb l’imaginari trans-espècie del qual parla l’exposició, convertint-se en un element fonamental per comprendre-la. Aquests dispositius actuen com a catalitzadors i desjerarquitzen les presències humanes i no humanes, provocant noves maneres de mirar, invertint de vegades els rols (com passa en l’umbral-gallinero) i revelant aquesta heterogeneïtat.

Limina és un gran exemple de disseny expositiu on el display no és només un fons per a l’obra, sinó que afegeix generosament una capa altament pedagògica a través de l’experiència, que aporta complexitat al discurs de l’artista i enriqueix substancialment l’exposició.