Parque Zamalanda

Infraestructura verda com a espai públic.

El projecte s’emmarca culturalment dins d’un canvi de paradigma. Els espais postindustrials de la riera s’han transformat, en dècades anteriors, en espais públics equipats amb programes culturals, d’habitatge i oficines.

Aquest és el cas d’una transformació d’espai lliure en un parc verd entès com a equipament públic de ribera que ofereix continuïtat topogràfica entre el barri adjacent i la riera. La passarel·la per a vianants i el porxo amb els serveis són de fusta tractada, de factura impecable i materialitat abstracta, cosa que els confereix un paper secundari respecte al paisatge emergent.

Les estratègies projectuals eliminen la fragmentació, resolent també qüestions infraestructurals menys visibles. El projecte aconsegueix la “naturalitat” del que sembla haver estat sempre allí.

La pluviometria i el clima de Barakaldo proveiran les condicions per a una cura relativament lleugera, recolzada per zones de baix manteniment com les praderes concebudes —segons els autors— com ho fa el paisatgista francès Gilles Clément, com un “jardí en moviment”.