Història Premis FAD
A la dura postguerra espanyola, els materials escassejaven i els projectes també, i el règim imposava els seus estrafolaris gustos herrerians. Bona part dels arquitectes racionalistes havien estat purgats o s’havien exiliat. Només hi havia les escoles d’arquitectura de Madrid i Barcelona, on en cadascuna es llicenciaven uns quinze arquitectes l’any.
Tanmateix, al voltant de 1955, un grup de joves arquitectes espanyols va començar a reintroduir l’arquitectura moderna i contemporània, i va fer el possible per aprendre i posar-se al dia. Recollint el testimoni dels antics Premios Anuales de Edificios Artísticos de l’Ajuntament de Barcelona, que van guardonar l’arquitectura i els establiments comercials barcelonins entre 1899 i 1930, el Foment de les Arts Decoratives va crear, el 1958, els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme, impulsats per l’arquitecte Oriol Bohigas. Volien reconèixer els fruits d’aquesta incipient arquitectura contemporània, que hauria de ser tan important al món unes dècades després.
Des de llavors, els Premis FAD han anat guardonant any rere any les millors obres de l’arquitectura barcelonina, catalana i ibèrica. I ho han fet amb independència, constància i superant tota mena de dificultats, fins a convertir-se en els premis més antics d’Europa —i possiblement del món— i en uns dels més prestigiosos.
El final del racionalisme
El ressorgiment de l’arquitectura contemporània catalana i espanyola va tenir el seu punt àlgid a finals dels anys cinquanta, coincidint amb el desenvolupisme i l’obertura del règim espanyol. Això també va permetre que els arquitectes espanyols viatgessin i tornessin a participar als fòrums arquitectònics globals (CIAM, Team X, etc.).

L’Escola de Barcelona i l'Escola de Madrid
La Transició
Barcelona '92 - Expo de Sevilla
Amb el rellançament polític i econòmic, l’Estat es planteja els reptes del cinquè centenari del descobriment d’Amèrica, l’Expo de Sevilla i l’organització dels Jocs Olímpics de 1992 a Barcelona. Aquests reptes tenen un fort component arquitectònic i urbanístic, i l’important objectiu de la modernització del país. L’arquitectura contemporània espanyola arriba a la maduresa i es fa adulta.

Ressaca dels anys noranta
Durant els anys vuitanta i noranta, Espanya s’ha fet més rica i més present internacionalment, i es comença a construir a tots els racons del país, amb molta qualitat i amb molts recursos. Passats els grans esdeveniments del 92, Espanya s’enfronta a una profunda crisi econòmica, a un canvi de color polític i també a un llarg procés de canvi generacional en l’arquitectura i els seus estaments relacionats. Serà vital que la generació que va fer que l’arquitectura espanyola arribés a l’Olimp internacional passi el testimoni a una generació més jove i molt ben preparada.

Les noves generacions
Les noves generacions d’arquitectes s’han format a les més de vint-i-cinc escoles d’arquitectura existents al territori espanyol des de l’any 2000. Més joves, molt preparats i amb idees fresques, aquests arquitectes renovaran el compromís social i polític de l’arquitectura dels seus mestres, amb un llenguatge propi i original i una qualitat excepcional.


Associa’t
Ser soci o sòcia d’ARQUIN-FAD és connectar-te amb una xarxa de professionals i apassionats de l’arquitectura, l’interiorisme i el disseny de l’espai.
Fer-te soci també et dona avantatges directes als Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme: la primera obra que inscriguis és gratuïta i les següents tenen un cost molt reduït respecte a les tarifes per a no socis.
A més, com a soci o sòcia podràs gaudir de descomptes i accés preferent a activitats culturals i serveis professionals.

