Valoració del jurat:

Es tracta d'una casa que desafia les convencions de la tradicional arquitectura domèstica unifamiliar i donat el dens context urbà que l'envolta troba una relació única amb la llum i l'aire, revelant-se hereva de models tradicionals mediterranis característics de la ciutat de Barcelona com són els patis gòtics i els seus valors bioclimàtics i de benestar.
La sorpresa i la màgia resideixen en l'elegant solució estructural que consisteix en quatre columnes que sostenen un buit que rega de llum el centre de l'espai i provoca una sensació d'ingravitació.
Les necessàries peces habitacionals d'un programa residencial troben el seu lloc en una cotilla obliqua, generant llindars gruixuts i irregulars que evoquen els murs gruixuts dels castells escocesos. Aquesta fusió de l'habitable amb l’escultural crea una experiència espacial única i dinàmica accentuada per l'ús innovador d'un sol material. Un formigó “pobre” fet en obra amb poc ciment i una selecció de sorres i graves que, aplicada amb una tècnica de compactació similar a la de la tàpia, és una solució monolítica que es presenta molt robusta i amb molta inèrcia tèrmica.
A mig camí entre una arquitectura excavada, una pedrera a cel obert, i una vila pompeiana, la vida es desenvolupa al voltant del pati central.

Autoria:

David Lorente Ibañez, Josep Ricart Ulldemolins, Xavier Ros Majó, Roger Tudó Galí

Arquitectura tècnica:

Carles Bou Bañeras

Enginyeria:

M7 Enginyers

Empresa contractista:

BSO Baldó Serveis i Obres

Fotografia:

Adrià Goula

Col·laboració:

Miquel Arias Costa, Maya Torres, Maria Ferré, Albert Ferraz