La Padrina i les Pertinences de la Domesticitat

Elogi de l’ordinari com a extraordinari.

Evocadora i precisa al mateix temps, aquesta instal·lació temporal proposa lectures a diversos nivells: des de la reflexió sobre la quotidianitat fins a la capacitat de l’arquitectura d’adaptar-se a diferents formes de vida. L’ús de la simetria en un edifici tan emblemàtic com el pavelló de Mies Van der Rohe de Barcelona (1929) provoca situacions inesperades, equívoques i suggestives que situen l’espectador al centre del relat personal i íntim que ens presenta l’autor.

Durant uns dies, el pavelló inverteix la gravetat per acollir els objectes que han suportat la vida d’una persona recentment desapareguda i ens obliga a enfocar una nova mirada sobre l’edifici.