Zorita

Casa moble.

Aquest projecte de reforma s’articula al voltant d’una idea única i potent: un recinte infraestructural continu que recorre tot el perímetre de l’habitatge, que absorbeix i ordena instal·lacions, emmagatzematge i accessos. Aquesta claredat conceptual li atorga, malgrat la seva complexitat espacial i grandària, una imatge unitària.

Com en altres projectes d’aquests arquitectes, el color no és un element merament decoratiu. És un sistema operatiu que construeix jerarquies i claus per comprendre els diferents elements que componen el projecte.

La distinció entre el recinte groc (infraestructura) i el cilindre rosa (escala) i els espais habitables crea una llegibilitat espacial immediata. Però el color no és només pintura: també, a través del material i del seu acabat, es completa aquest codi espacial.

L’habitatge es construeix com un recinte infraestructural que permet múltiples configuracions de l’espai central segons les necessitats de la família. No és flexibilitat retòrica: la planta demostra que la mateixa vivenda pot acollir des de reunions àmplies fins a espais íntims, segons com s’habiti el perímetre.

El projecte destaca per generar un espai d’habitatge complex, sorprenent, en què vas descobrint poc a poc habitacions, racons i llocs a mesura que el recorres; és una casa espacialment rica i estimulant que els seus habitants (una família amb tres filles petites) han abraçat i semblen celebrar en el dia a dia.