La Casa del Pirata

El patrimoni no és un fòssil.

La preexistència aquí té un pes tectònic i narratiu aclaparador. Es tracta d’un petit palau d’estil colonial que el corsari Antoni Cuyás construiria el 1865 a la seva tornada de les Amèriques.

És un palimpsest que ha anat superposant històries i relats gairebé novel·lescos. Tot i això, el projecte estableix un diàleg contemporani i fresc amb ella, generant una estratègia capaç d’articular el projecte en un equilibri que es reflecteix en la pròpia intervenció: es treballa de manera dràstica, per contrast, fins a la cota +1,00 m amb l’ús exclusiu de l’acer, construint un sòcol-moble que recorre tot el perímetre de la intervenció i que afegeix una capa més a les múltiples i complexes que el lloc ja té, amb la consciència que el patrimoni no és un fòssil i que probablement en vindran d’altres després, però amb la vocació clara de romandre.

Aquest moble acull usos tan dispars com una taula de lectura, un sofà, un escriptori… i s’articula amb una geometria orgànica facetada que segmenta subtilment el gran espai i articula els usos sense trencar la continuïtat. Es valora, a més, la precisió en el disseny, els detalls i l’execució de la peça, íntegrament construïda amb xapa d’acer inoxidable de 4 mm, i complementada amb una acurada selecció de cadires i làmpades.