Edifício-Sede Corcet

Estoa perenne en un polígon industrial.

La tècnica constructiva de formigó prefabricat, relativament comuna per a la construcció de pavellons industrials a Portugal, es manipula mitjançant el disseny per aportar dignitat i generositat a un magatzem que, d’una altra manera, estaria condemnat a ser només una caixa més enmig d’un homogeni polígon industrial suburbà. Des del punt de vista compositiu, el projecte demostra un domini magistral de la geometria i la proporció.

I tot i tractar-se d’un edifici de serveis, amb un programa ordinari i, a priori, sense gran necessitat d’Arquitectura (amb majúscula), el projecte recorre a arquetips formals com la columnata per construir una façana pública amb ambicions urbanístiques, camuflant el difícil encontre amb la topografia que suposa un edifici d’aquestes dimensions i resolent així qüestions d’accessibilitat a través d’una inusual promenade architecturale. En fer-ho, estableix una relació inesperada però evident entre un simple magatzem i l’estoa grega, demostrant que qualsevol edifici pot beneficiar-se dels coneixements específics de l’arquitectura.

A l’interior, cada detall s’aprofita com una oportunitat per experimentar amb els materials i les formes, en un exercici de disseny sens dubte exhaustiu, però tan anacrònic com resistent al genèric que imposa el capitalisme globalitzat. En conjunt, i amb totes les seves contradiccions, es tracta d’un edifici preciós capaç de demostrar que fins i tot els edificis amb una vocació pragmàtica de treball, situats en territoris gairebé sempre descuidats, poden beneficiar-se de la dignitat d’un disseny refinat.

Per si sola, la força d’aquest disseny podria ser suficient perquè, un cop finalitzat el seu servei per a l’empresa «Corcet», aquest edifici tingui altres vides, podent, per exemple, convertir-se en un museu d’art contemporani per a aquest territori perifèric. El qual, malgrat la seva pesada construcció en formigó armat, seria també prova d’un altre tipus d’ambició ecològica.