Llull 122

Arquitectura local de la resistència.

Aquest és un projecte d’oficines de nova planta situat al barri postindustrial del Poblenou a Barcelona, que avui es transforma en el 22@, un barri d’ús mixt que fomenta empreses del coneixement i la informació. El projecte es construeix a la cantonada d’una illa de l’eixample, amb una estructura de formigó clara i visible en secció en forma de ‘lambda’ grega, que permet un edifici de diverses plantes amb tots els espais interiors amb llum natural, un assoliment gràcies a la decisió d’esglaonar les plantes.

Tots els espais de treball tenen accés a balcons, la llum dels quals es matisa amb elegants tendals. La factura de l’edifici és de formigó i maó, i forma part d’un llinatge arquitectònic culte que lloa l’austeritat, la llum tènue i difusa de l’arquitectura nòrdica i els espais d’escala domèstica.

Fins i tot el pàrquing conserva una escala humana i domèstica que el fa agradable i elegant. El funcionament de les instal·lacions és lògic i clar, essencial i imprescindible.

A la planta baixa, el projecte cedeix per a ús públic un porxo pavimentat amb maó que, juntament amb un gran alzinar plantat més enllà, contribueix a la dimensió cívica d’aquest espai públic a la cantonada de la illa. El promotor de l’edifici el ven a un inversor americà que el transforma, reprivatitzant el porxo a la planta baixa i fragmentant l’interior amb lògiques alienes al projecte, cosa que indica una asincronia entre l’arquitectura i el seu programa d’oficines.

El xoc cultural no pot ser més frontal: a la nit l’edifici s’il·lumina amb leds que marquen la bandera americana. No obstant això, l’edifici sembla estar blindat als canvis que el puguin desfigurar, ja que l’estructura de formigó i la factura austera de maó són imprescindibles pel seu funcionament.

El temps podrà transformar l’aparença, però els ossos i músculs ja no canviaran: hi romandran.