Aprender a Desaprender
FAD Pensament i Crítica Award 2025
(ex-aequo)
(ex-aequo)
Autoria:
Paulo Moreira, Ibiye Camp, Margarida Waco, Mónica de Miranda, Luísa Santos, Banga Colectivo, Cartografia Negra, Natache Iilonga, Thaís de Andrade, Gabriela Leandro Pereira, Lara Isa Costa Ferreira, Demas Nwoko, Anyibofu Nwoko Ugbodaga
Valoració del jurat:
Aquesta obra propicia una obertura necessària a la disciplina arquitectònica: una invitació a pensar el rol de l’arquitectura en els processos de colonització i també la seva relació amb la colonialitat, és a dir, amb la permanència de certes estructures de poder després dels períodes històrics de colonització. Tant Espanya com Portugal (els països concurrents a aquesta convocatòria) tenen un important passat colonitzador que, avui dia, no ha estat abordat prou.
És per això que valorem especialment la proposta situada de Paulo Moreira, que, després d’un intens treball a Luanda, funda el 2018 a Porto l’Institut, un espai cultural entès com a extensió del seu estudi que funciona com un catalitzador de pràctiques artístiques i arquitectòniques internacionals relacionades amb els processos colonials. És a partir d’aquesta xarxa de relacions i mitjançant pràctiques dialògiques que ens ofereix en aquesta publicació una àmplia panoràmica de problemàtiques, experiències i accions.
Una constatació que, tal com apunten al llibre, mai no és vàlid un text únic per parlar de la història. El jurat valora especialment el grau d’experimentació institucional de l’Institut sense el qual no s’entendria el caràcter múltiple de la publicació; així com la cura i l’atenció amb què s’aborda un tema tan complex com necessari.
És per això que valorem especialment la proposta situada de Paulo Moreira, que, després d’un intens treball a Luanda, funda el 2018 a Porto l’Institut, un espai cultural entès com a extensió del seu estudi que funciona com un catalitzador de pràctiques artístiques i arquitectòniques internacionals relacionades amb els processos colonials. És a partir d’aquesta xarxa de relacions i mitjançant pràctiques dialògiques que ens ofereix en aquesta publicació una àmplia panoràmica de problemàtiques, experiències i accions.
Una constatació que, tal com apunten al llibre, mai no és vàlid un text únic per parlar de la història. El jurat valora especialment el grau d’experimentació institucional de l’Institut sense el qual no s’entendria el caràcter múltiple de la publicació; així com la cura i l’atenció amb què s’aborda un tema tan complex com necessari.
