OCEANROCK

OceanRock, proposa redissenyar i trencar amb el concepte i la forma de xiringuito de platja, que està arrossegant una degradació ambiental i una invasió cap a la naturalesa cada cop major.

Aquesta proposta es basa en un espai pensat per a la venda d’aliments i begudes, amb la idea de la no invasió del lloc situat, utilitzant com a materials principals elements naturals de l’entorn on es situa.

Està compost per una coberta de x x x i un bloc de x x x on hi podem trobar un lavabo, quatre dutxes i una zona de barra on oferir el servei de venda al públic, incloent la zona d’emmagatzematge.

Degut a la gran invasió dels espais naturals amb edificacions que l’ésser humà ha creat, he decidit dissenyar el xiringuito de la manera menys invasiva possible, utilitzant materials naturals i el mínim espai possible per tal de que tingui el mínim impacte visual i espaial. Per fer-ho, primer de tot, volia trencar amb aquestes edificacions que podem trobar a les platges basades en mòduls fets en sèrie, els quals, tenen com a preestablert tant la funció com l’estètica (tarimes i elements estructurals de fusta amb formes rígides i ortogonals, utilitzant cobertes rectes i continues per limitar el perímetre entre el xiringuito i la platja.

En segon lloc, poder emmarcar i potenciar la part més conceptual d’aquestes petites construccions, ja que careixen d’un transfons estètic i/o formal.

I, per altre banda, també he agafat com a referència un treball fet pel Marc Wilson, “The last stand”, on exposa les restes d’unes construccions de defensa militar fetes a la Segona Guerra Mundial a les costes de les illes britàniques i del nord d’Europa i com han subsistit en el temps i en el paisatge.

En el meu cas, volia representar com un tros del mar és arrossegat i portat fins la vora del mar, deixant com a resultat un bloc de roca mig enterrat a la platja, o vist d’un altre manera, deixant les restes d’unes construccions procedents del propi oceà. D’aquesta manera s’intenta aconseguir un element paisatgísticament no invasiu i on s’integra i respecta al màxim l’entorn natural que l’envolta.

La situació escollida és la platja de la Gola del Ter, (entre l’Estartit i Pals) també coneguda com la Platja de la Fonollera, al terme municipal de Torroella de Montgrí, és un dels paratges més tranquils, salvatges i suggerents de tota la Costa Brava, on aigües dolces i salades conflueixen.

Està formada per una llarguíssima extensió de sorra fina i daurada, allunyada de qualsevol construcció humana, formant un paisatge amb canyissar típic de la vora del Ter, on es pot gaudir d’unes vistes privilegiades de les Illes Medes i del Castell de Montgrí.

Al començar el projecte, vaig mirar una mica quines característiques tenen en comú els xiringuitos; una zona de venda (complint amb la seva funció), tendals que cobreixen plataformes artificials de fusta sobre la sorra creant terrasses, piles de gandules, lavabos en contenidors de PVC,… . És a dir, urbanitzant al màxim un espai natural i adaptant-lo a les nostres necessitats.

El que he intentat fer és més aviat el contrari, fer que siguem nosaltres els que ens haguem d’adaptar als pocs espais que queden naturals.

Autora:

Laia de Ferrater Sallent

Escola Municipal d’Art i Disseny de Terrassa

Professors:

Rubén Paez, Eduard Villaronga